EL TIGRE DEL MIRALL

Es tracta d’ una llegenda xinesa molt antiga, conten que fa molts anys enrera el món dels humans i el món dels miralls es comunicaven. Qualsevol podia entrar o sortir de un mirall de paret, de un mirallet de mà o fins hi tot dels trossets d’ un mirall trencat. La vida entre els dos mons era senzilla i sense problemes fins que un dia l’ avarícia del Emperador Grog ho va canviar tot.

ImagenImagen

 

Cuentos y leyendas del mundo

Adaptación de la autora: Graciela Pérez Aguilar

Ediciones, abran cancha.

Adaptació i il·lustracions al català: Ana Serra.

Anuncios

ANIMACIÓN INFANTIL

Aquí os dejo una propuesta para amenizar las fiestas de cumpleaños de vuestros hijos.

Imagen

Una sesión de maquillaje:

ImagenImagen

Porque a ellos les encanta, os propongo una sesión de Maquillaje infantil, con muchas posibilidades de elegir el personaje que más les guste. Yo presento algunas ideas, pero ellos son los que realmente eligen que quieren ser y con resultados muy sorprendentes!!!

ImagenImagen

La sesión dura aproximadamente una hora y se puede complementar con un cuenta cuentos adaptado a la edad de los niños.

Consulta precios!!!

Teléfono de contacto:  667028653,   Ana Serra.

Tiko, l’ós polar

Aquí us deix una presentació del meu conte. Durant el 2011 i 2012, estat subvencionat pel la Conselleria de Medi Ambient de Palma,hi s’ha fet a to per totes les escoles de Menorca,de de p3 a 1 y 2º d’ infantil. Esper que us agradi, us deix un petit recull de les imatges del conte.

Aquest conte esta basat en l’història de un petit ós polar i la seva mare. Pensat per explicar de una manera clara i entretinguda que és el canvi climàtic i com ens afecta a tots.

TIKO

LA FIETA QUE ODIAVA ELS LLIBRES

LA FIETA QUE ODIAVA ELS LLIBRES

 Havia una vegada una fieta que era de nom Meena, que es negava a llegir llibres, si cerqués el significat del seu nom , sabria que antigament volia dir ” peix”, però na Meena no ho sabia perquè mai cercava res a cap llibre, odiava llegir i odiava tots els llibres.” Sempre estan destorbant”- deia. I era veritat, perquè a casa seva hi havia llibres per tot, per tot…

No només eren els prestatges o devora el llit, nooooo!!!! en torbaves per tot lloc , inclòs a llocs on no era normal que hi fossin.

Hi havia llibres dins els calaixos i per tota la cuina, dins el rebost i dins la nevera, també dins els armaris i en

el lavabo .El sofà i les cadires eren plens de llibres apilats i a les escales

i fins hi tot dins la xemeneia.

Tota la casa era plena de llibres i el pitjor de tot era que els seus pares cada dia duen mes i més llibres a casa. No aturaven mai de comprar llibres, els treien de la biblioteca o els demanaven per catàleg. Els pares de la Meena sempre llegien, llegien mentre berenaven , dinaven o a la hora de sopar , de fet la taula també era plena de llibres quasi no hi havia lloc per posar els plats.



Cada vegada que li demanaven a na Meena si volia llegir ella deia ” odií els llibres” i quan li volien llegir alguna casa es tapava les orelles i cridava ben fort ” odií els llibres”

Segurament no existia en tota la terra cap criatura que odies més els llibres que na Meena, O si? … el seu moix en Max tampoc li agradaven gens, fa molt de temps quan sols era un moixet petit un gran atlas li va caure damunt la coa i li va quedar torçuda com un ganxo, des de llavor també odia els llibres. Sempre vigila de estar-se damunt d’ ells en lloc de davall.

Un de matí desprès de retirar tots els llibres de dins el lavabo per poder-se rentar les dents, na Meena va anar a preparar-se el berenar, el seu i el d’ en Max. Va pujar damunt una pila de llibres per agafar els seus cereals i desprès va obrir la nevera i de darrere d’ un munt de revistes va treure sa llet, en posar un poc per ella i un poc per en Max,

  • “Max, a berenar!- digué. Però en Max no va venir i el va tornar a cridar.

En Max no venia ” que raro” on serà? – pensà na Meena.I va anar a cercar-lo. El va cercar dins la dutxa i darrera sa rentadora, vas mirar a les escales i per damunt el sofà però no més va trobar llibres, llibres, i més que llibres.

De repent , va sentir un ” miaaaauuuuuu!” ben fort i va córrer cap es menjador, en Max estava enfilat dalt de la pila més alta de llibres de tota la casa i no podia baixar.

Eren tots els llibres que li havien comprat el seus pares per ella des de que era petita fins ara i que mai no havia llegit.

  • Jo et salvaré! Li digué .

Primer va pujar per damunt uns àlbums molt gruixuts i brillants que li havien regalat quan era petita, era fàcil perquè semblava una escala.

Més amunt havia abecedaris i cançoners i dalt de tot quasi toquen el sostre contes de fades , de fantasia i novel·les d’ aventures, tots tapats de pols. Ja venc Max” – digué mentre trepava per els llibres, però quan quasi arribava va trepitjar un llibre de tapa fluixa i….. tot va començar a tremolar i …… Pataplam! Tot va caure.

 


Tot va sortir volant i els llibres es van obrir per primera vegada.

Van començar a passar coses molt estranyes de les pagines obertes sortien personatges i animals que giraven fent tombeses junt amb els llibres na Meena i en Max i tot va acabar escampat per el terra, fent caure els mobles i les cadires del menjador.

Van aparèixer prínceps i princeses, fades , bruixes i granotes. Un llop amb tres porquets i un nanet segut damunt un tronc. Darrera venien la mamà oca i una girafa morada. També hi havia un elefant, elfs, papallones, moltes mones i tots ben enredats feien un “girigall” espantós.

Però sobre tot havia conills per tot el menjador, conills de camp, conills blancs, conills amb capells….

Na Meena estava seguda be enmig d’ aquest desastre.

 

  • ” Pensava que els llibres eren plens de lletres no de conills”- digué.

El menjador era un complert desastre, l’ elefant feia equilibri damunt una tauleta i malabarismes amb els plats de la mare. Les mones duien les cortines com si fossin capes i els conills estaven mossegant les pates de la taula.

  • Prou! Crida na Meena , troneu tots el vostre lloc! Però amb el “girigall” que hi havia ningú li feia cas.

Va agafar el conill que tenia més a prop i va provar de ficar-lo dins d’ un llibre de cuina,
però l’ animal es va retgirar tant que li fugi de les mans.

Quan va obrir un altre llibre li van sortir quatre ànecs volant i el va tornar a tancar de cop.

  • ” Açò no potser, no sé a quin llibre va cada personatge!….. a ja ho sé! Li demanaré a tothom quin es el seu llibre.

Va començar amb una estranya criatura que no coneixia: Qui ets?- digué

Som un ós formiguer- li contesta s’ animal molt enfadat , i s’ en va anar tot sol a cercar la enciclopèdia del món animal.

Desprès va trobar un llop que plorava davall sa taula i li demana d’ on venia:

-” No ho se!- no record si som el llop dels tres porquets o el de la caputxeta vermella .” sonant-se el nas amb el mantell de la taula. Na Meena tampoc ho sabia no havia llegit cap dels dos llibres.

Però va tenir una idea. Agafar el llibre que tenia més a prop i comença a llegir en veu alta:

-” Havia una vegada…..” ” en un país molt ,molt ….” i tot va queda en silenci.


A poc a poc totes les criatures van deixar de cridar, saltar, aullar, plorar……i se van apropar a na Meena per podré escoltar millor….

Prest tots van estar asseguts en rotlo a prop de na Meena, escoltant el que llegia. Quan va arribar la segona pagina uns porquets van sortir de cop i digueren : – !Ep, aquest som noltros!, Siiiiiií és el nostre llibre, i d’ un bot van desaparèixer dins el llibre.

Na Meena el tancar de cop perquè no poguessin tornar a sortir.

Agafar un altre conte i així un darrera l’ altre els va llegir tots. I una darrera l’altre totes les criatures van trobar el seu lloc.

Al final dins el menjador només quedar un conill amb una jaqueta blava. Meena recollir molt a poc a poc del terra el conte que li quedava.

  • ” tal vegada em podria quedar amb aquest conill”- pensà na Meena- ara que ja no hi ha ningú em sento un poc tota sola.

Però el conillet estava allà de peus enmig del menjador que sa la mirava,

s’ en gronxava d’ una banda a s’ altre… primer un peu desprès l’ altre i burinava molt nerviós el seu nasset, estava impacient per tornar a casa.

Na Meena va sospirar, obrir el darrer llibre i el conillet piga un bot i va desaparèixer entre les pagines.

La casa ara estava silenciosa. En Max assegut damunt uns llibres es rentava la cara, – Oh! No tornaré a veure més aquests conillets”- digué na Meena, però llavors es va donar compte que tos els llibres seguien allà enmig del menjador i havia llibres per tot el seu voltant…. i va començar a somriure.

Quan els seus pares van arribar a casa, no podien creure el que veien. No miraven que el menjador de casa seva estigues mig destrossat, amb les cortines caigudes, els plats romputs i les cadires totes mossegades. No ells només van veure a na Meena allà asseguda en mig del menjador i estava llegit un llibre.

Fi

 

 

 

Autora: Manjusha Pawagi

Adaptació: Ana Serra.

A %d blogueros les gusta esto: