TIKO, L’ ÓS POLAR

TIKO, L’ ÓS POLAR

A un racó de l’oceà Àrtic, a la Badia James (Canadà), hi viu en Tiko, un petit ós polar, amb la seva mare. Normalment les osses polars tenen dos fills, fins hi tot a vegades en poden tenir tres, però en Tiko és fill únic.


L’ oceà Àrtic és un lloc molt, molt, molt fred. Tan fred que està cobert de gel marí flotant. Als óssos polars els agrada viure allà, poden passejar pel gel marí fins a Terranova i el mar de Bering o poden viatjar al nord per damunt al gel que retrocedeix a l ‘estiu. Perquè a l’ Àrtic, encara que hi fa molt de fred, també hi passen les estacions.

Al estiu part del gel marí es fon i es trenca en plaques més petites, ocasió que aprofiten els óssos per caçar. Són molt bons caçadors i poden recórrer grans distancies nedant, excepte les mares amb cries petites o els ossets més joves que es queden en zones de gel ferm fins que torna el fred. Amb la congelació també retornen les foques, que són el principal aliment del ós polar.

Un dia en Tiko estava jugant sobre el gel ferm, ja era quasi el final de l’ estiu i el gel estava blanet per la calor. A en Tiko li agradava fer bots i tombesses i a poc a poc s’ allunyava del seu cau. Feia un parell de mesos que ja podia sortir i tenia moltes ganes de veure món.


La seva mare el seguia de prop, fins que no tingués dos anys i mig no el pensava deixar sol. L’ osset va fer un bot molt gros i de sobte davall els seus peus el gel va desaparèixer…. i en Tiko va caure al mar. Enganxant les urpes al gel intentava pujar mentre la mare l’ ajudava.

 


  • Ei! Què ha passat?- digué en Tiko.
  • Venga pujaaaa!- li diu la mare- Que peses molt i has trencat el gel.
  • Noooo! No és veritat- protesta en Tiko. I es llança sobre la seva mare per jugar.
  • Prou! Prou jugar, ha, ha, ha….- diu riguent la mare.
  • És cert que estic massa gras?- demana en Tiko.
  • Nooooo! Els óssos hem de ser grassonets, si no ens moriríem de fred al gel.
  • Ja ho sabia! Idò, per què s’ ha trencat el gel?- digué en Tiko.
  • Si mires la mar veuràs que hi ha moltes plaques de gel i de moltes mides diferents. A l’ estiu les grans superfícies de gel es trenquen i els trossos que queden formen aquestes taques blanques que veus damunt la mar. Fins fa pocs anys els óssos podíem viatjar damunt elles i recórrer grans distàncies, però ara és molt perillós, el gel es fon molt més que abans i les plaques cada vegada són més enfora… no tots els óssos poden nedar tant.- explica la mare.
  • I per què?- insistir l’ osset.
  • Per alguna raó la nostre casa és fon i no hi podem fer res, de cada vegada és més difícil, poder caminar pel gel i no diguem caçar….
  • Si tornam al cau estarem segurs?- va preguntar en Tiko.
  • No fill, els óssos necessitem caçar per viure i només ho podem fer si nedem , els peixos i les foques són al mar, s’ha de ser molt bon caçador per alimentar-se.
  • I com es fa per caçar?- va preguntar en Tiko.
  • Mira els óssos d’ allà! Així es fa… primer cal amagar-se bé a les plaques de gel i esperar …. que no et vegin!. Fitxa’ t com cacen els óssos més grans. Esperen que les foques surtin a respirar… i Zassss! Si et veuen venir et quedes sense menjar i un ós en gana es un ós que passa fred.- explicà la mare.
  • Vols dir, que si no caçam, no estarem grassonets i tindrem fred?
  • Ha, ha, ha… més o menys! -Digué la mare,- però açò no passarà perquè jo vigilaré que no passis gana. Ara hem de marxar ,el cau ja no és segur per nosaltres, hem de cercar un altre lloc per viure.


I havent dit açò, es posa l’osset al damunt i es tira al mar. La mare era molt bona nedadora, però en Tiko ja pesava molt i havia de descansar damunt les plaques, era un viatge llarg i molt dur. Cada vegada hi havia menys plaques de gel on descansar i la terra ferma quedava molt enfora. La pobre óssa ja no podia nedar més…. les forces se li acabaven…. l’ osset no la podia ajudar….. Com s’ ho farien per arribar a terra?

Per sort, quan tot semblava perdut va aparèixer una barca de rescat , just a temps per rescatar-los. Ràpidament en Carls i la Hanna, varen baixar la grua que portaven i quan la plataforma toca el mar amb molta cura per no espantar els óssos , els pujaren a bord.


Els óssos no ho sabien però havien tingut la sort de trobar en Carls i la Hanna dos ecologistes que patrullaven la zona a la recerca d’ óssos que necessitessin la seva ajuda per arribar a terra. Per desgràcia, cada any passava el mateix, a l’ època d’ estiu,molts d’ ossos corrien el perill de morir ofegats per esgotament, si no trobaven prest terra ferma i ells els ajudaven a aconseguir-ho.

En Carls i la Hanna els varen donar menjar i els deixaren a un lloc segur.

  • Què ha passat mare? Qui eren aquells éssers?On som ara? – demanà en Tiko.
  • No ho sé fill,però crec que ens han ajudat.- digué la mare.
  • No ho entenc mare, per què es trenca el gel? – digué en Tiko
  • Tampoc no ho sé , només sé que fa anys el gel era molt fort i podies caminar llargues distàncies sense que es trenqués, en canvi ara hi ha llocs on el gel no arriba ni als dos metres de gruixa …. Crec que la resposta comença amb el sol.
  • I què farem si ens quedem sense casa?- demanà en Tiko.

La mare no contestà, havien de seguir caminant, havien menjat molt poc i ella estava molt cansada, potser algú tindria la resposta.


En Carls i la Hanna ho sabien, ja feia quatre anys que treballaven per salvar el óssos. Els científics fa molt d’ anys que estan preocupats pel fet que cada any la temperatura de l’ Àrtic es més alta i fa més calor i a l’estiu es fon més i més gel.

Els científics avisen que d’ aquí a pocs anys el Pol Nord podria quedar-se sense gel a l’estiu i tots els animals que hi viuen …. sense casa.

Per què passa tot això?

La mare óssa no va desencaminada: tot comença pel sol. Però els humans també hi tenim molt a veure…

 

 

 

 

 

  • Els rajos del sol viatgen 150 mililons de kilòmetres fins arribar a la Terra.
  • La Terra retorna part del calor a l’ espai.
  • L’ altre part del calor queda atrapat pels gasos de l’ atmosfera.

 

 

 

 Aquest escalfament té el nom de:
EFECTE HIVERNACLE. 

Al nostre planeta fa molta calor per culpa de l’efecte hivernacle.


El fum que produeixen: les fàbriques,la crema del carbó per les industries elèctriques,


que fa que la llum arribi a les nostres cases;


el petroli, tan necessari per tots els vehicles,


els incendis, la cria de bestiar …


creen un excés de gasos ,sobretot de CO2 , que fa que el fum s’ acumuli a l’ atmosfera. Les emissions de gasos que produïm van a parar al aire, que augmenta l’ efecte hivernacle. Tant calor fa que es fongui més el gel dels pols.

Perquè és important el gel de l’ Àrtic?

Perquè ajuda a regular

EL CLIMA DE TOT EL PLANETA.

Com que el gel es blanc reflecteix el calor del sol que l’ envia cap el espai i ajuda a refredar el planeta, però si es trenca en petites plaques i es fon, els rajos del sol no es reflecteixen, de manera que l’ oceà, que és més fosc, absorbeix el calor i l’ aigua és torna més càlida.


Quan l’ oceà Àrtic s’ escalfa, fa circular el calor cap a altres oceans i això provoca

canvis climàtics a tot el món:

 

  • Si l’ hàbitat del bosc s’ escalfa massa els boscos poden afeblir-se i morir. L’ aire calent facilita els incendis.

  • Si l’ hàbitat del mar és massa càlid els peixos també poden morir.

  • Si l’ hàbitat del desert canvia pot causar inundacions i erosions a llocs secs, o sequera als llocs humits.

  • El desglaç augmenta el nivell dels oceans i pot causar inundacions, huracans i tsunamis…..

  • Els canvis climàtics afecten la intensitat de les tempestes a la terra i a la mar. Els darrers anys hem tingut onades de calor o fred mai vistes enlloc del món.

Què podem fer?

  • Plantar nous arbres, absorbeixen CO2
  • Energies alternatives: l’ Eòlica i la Solar, generen electricitat sense contaminar.


  • Caminar, córrer o anar en bici no gasta combustible.
  • Utilitzar el transport públic o compartir cotxe.


Què podem fer a casa?

  • Una casa ben aïllada consumeix menys energia.
  • Fer servir bombetes de baix consum, no deixar els llums oberts si no és necessari.
  • Comprar aparells elèctrics que estalviïn energia.
  • Aprèn a reciclar.

Amb menys CO2 a l’aire el món seria un lloc més fresc, tant per a les persones com per als óssos polars. Hem de treballar tots junts per aconseguir que això sigui així, entre tots podem tenir un món millor.

En Tiko i la seva mare, són uns dels 25.000 óssos que queden al món. L’ós polar es un dels mamífers carnívors més grans que existeix, preparat per suportar altes temperatures, bon nedador i caçador….. Veu com cada dia el seu món es va tornant petit i com de cada vegada és més difícil sobreviure…. No poden entendre per què el seu món està canviant però nosaltres sí que ho sabem. Si els humans no cuidem el nostre planeta d’ aquí a uns anys els óssos polars hauran desaparegut, i com ells moltes altres espècies. Està en les nostres mans ajudar-los.

Fi.

Autora: Ana Serra

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: